FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que obra amb pausa, amb lentitud. És una criatura pausada. Que s'esdevé amb pausa, a poc a poc. Tenia un parlar pausat. La manifestació avançava solemne i pausada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de plorar. De fora estant se sentien els plors. Arrencar el plor, rompre el plor. perdre el plor una criatura Perdre un moment la respiració de tant plorar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de rar. La raresa d'una cosa la fa cara. Cosa rara. Aquesta petxina és una raresa. Acte característic d'una persona rara, extravagant. Rabiola d'una criatura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint precedit de l'adjectiu mala o, irònicament, bona, persona capaç de fer malifetes o que en fa habitualment. Quin pinta! És un mala pinta. És una criatura bastant mala pinta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseït del dimoni. Molt dolent, s'aplica especialment a les criatures molt entremaliades. No el podem dominar, aquest xicotot: és una criatura endimoniada. El responsable de l'arxiu té un geni endimoniat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar dret i més alt de la posició normal. Posar-se de puntetes. La criatura s'empina per arribar a l'interruptor. Alzinar-se . La dama s'empinà i cridà que allò era un ultratge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'enorme. L'enormitat del seu crim. L'enormitat dels seus deutes. Falta, crim o malifeta, enormes. Abandonar aquesta pobra criatura ha estat una enormitat imperdonable. Bestiesa molt gran. Quines enormitats que dius! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exigeix molt, que és molt estricte. Els examinadors són molt exigents. Que té l'habitud d'exigir molt dels altres, que demana moltes atencions. Quina criatura tan exigent: sempre s'ha d'estar per ella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de patir turments o la mort per no renegar la fe en Jesucrist. El martiri de sant Bartomeu. Turment cruel físic o moral. Quin martiri haver de suportar-lo tot el dia! Aquesta criatura és el meu martiri. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fàcilment es deixa instruir, conduir. Que fàcilment obeeix i se sotmet. És una criatura molt dòcil: mai no l'he de renyar per res. Tenir la mà dòcil, la llengua dòcil. Fàcil de treballar. Cal un marbre més dòcil. [...]
